Directora: Judith Colell
Nacionalitat: Espanya
Producció: 2000
Durada: 93 minuts






La pel·lícula arrenca en una cafeteria on dues amigues parlen sobre els homes. Una noia espera a algú i una dona renya la seva filla perquè el seu marit l’ha abandonat. Al carrer, una mare intenta convèncer el seu fill que no es pot gastar 20.000 pessetes en unes sabatilles, dos estudiants parlen del xicot d’una d’elles, una prostituta escolta impassible al seu client, una executiva va a una reunió i una dona casada visita el psiquiatra...

Directora: Colin Serreau
Nacionalitat: França
Producció: 2001
Durada: 109 minuts






Paul i Helène són testimonis de la brutal pallissa que uns joves propinen a una noia. Per no veure’s implicats en els fets, fugen sense ajudar-la. Però Helène no pot deixar de pensar en la noia i la visita a l’hospital. Allà Malika li explica les terribles experiències que ha viscut a Algèria i juntes decideixen venjar-se dels homes que els han fet mal. La pel·lícula és una comèdia agredolça que fa una crítica a la situació que pateixen les dones, tant a la cultura islàmica, com, encara que a través de mecanismes més subtils, a l’occidental.

Directora: Patricia Cardoso
Nacionalitat: EUA
Producció: 2002
Durada: 90 minuts






El film és un al·legat a favor de l’acceptació del cos. La protagonista, una jove provinent d’una família als Estats Units, és un exemple en aquest sentit. Tanmateix, la seva lluita no és només la de fer creure als altres que ella és feliç tot i no encaixar amb els cànons, sinó que també s’haurà d’enfrontar a d’altres situacions, com les exigències familiars o l’explotació laboral de les dones immigrades al país més ric del món.

Direcció: Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud
Producció: 2007
Durada: 95 minuts







Pel·lícula d’animació basada en el còmic homònim, també realitzat per la mateixa directora del film, Marjanne Satrapi. Persépolis narra la commovedora història d’una noia d’origen iraní des de la revolució islàmica fins als nostres dies.
La trama argumental arrenca quan el fonamentalisme religiós es fa amb el poder d’Iran, tot forçant a les dones a portar vel i empresonant a milers de civils. Malgrat la protagonista viu en la seva quotidianetat el terror de la persecució del nou govern i de la guerra d’Irak, paral·lelament la seva condició d’adolescent, curiosa i sense por, fa que descobreixi altres formes de cultura alternatives a la seva: el punk, les cançons d’ABBA, Iron Maiden,... La família, temerosa de la seva seguretat, l’envia a Europa on haurà de vèncer les limitacions culturals que la fan sentir com una extranya, i on podrà comparar les altres cultures amb el fonamentalisme del que va escapar.

Directora: Nadine Labaki
Producció: 2007
Durada: 96 minuts







Revisió crítica de la construcció social de la sexualitat. A partir de diverses experiències relatives a la mobilitat dels gèneres, es posa de manifest la disfunció entre les vivències personals i l’ordre de les convencions.
Monika Treut, nascuda l’any 1954 a Mönchengladbach, va estudiar literatura a Marbourg/Latin. Ha realitzat vídeos que tenen per tema central el feminisme, el sexe i la sexualitat. Actualment viu a Hamburg i als EUA.

Directora: Monika Treut
Nacionalitat: Alemanya
Producció: Hyena Films, Hamburg, 1999
Muntatge: Eric Schefter
Durada: 86 minuts
Versió: original anglesa. Subtítols en català




Revisió crítica de la construcció social de la sexualitat. A partir de diverses experiències relatives a la mobilitat dels gèneres, es posa de manifest la disfunció entre les vivències personals i l’ordre de les convencions.
Monika Treut, nascuda l’any 1954 a Mönchengladbach, va estudiar literatura a Marbourg/Latin. Ha realitzat vídeos que tenen per tema central el feminisme, el sexe i la sexualitat. Actualment viu a Hamburg i als EUA.