DOCUMENTACIÓ – Articles d’especial interès

Articles d’especial interès

Espai on trobaràs articles d'opinió rellevant, així com d'altres signats per diferents expertes que col·laboren amb l'Observatori.

La representació de les relacions sexuals i afectives a les sèries televisives i als vídeos musicals

Iolanda Tortajada i Núria Araüna
Universitat Rovira i Virgili
Desembre 2010

La premissa de que els mitjans de comunicació no es limiten a reflectir la realitat sinó que contribueixen a construir-la activament és una idea compartida per molts autors i autores que es dediquen a l’anàlisi de les representacions i els discursos dels mitjans. Fins i tot, bona part d’aquests estudiosos i estudioses, consideren que les nostres identitats, cada cop més, es van configurant en relació al que aprenem i vivim amb i a través dels mitjans, inclús en temes que poden semblar-nos tan personals com ara la intimitat i les expectatives pel que fa a les nostres relacions afectives.

El que ens atrau és allò que socialment hem assimilat i transformat en desitjable en el flux constant d’interaccions de què formem part (Gómez, 2004; Duque, 2006; Oliver y Valls, 2004) i com que les nostres concepcions i experiències de tot un ventall de relacions íntimes estan, cada cop més, mediatitzades per les construccions de les pel·lícules, la televisió, les revistes, Internet i la ficció popular (Gill, 2009), els mitjans s’estan convertint en un element important tant d’explicació com de configuració de les nostres relacions sexuals i afectives i, aquestes, com seguidament veurem, quasi mai presenten models d’unes relacions romàntiques i amoroses realistes i sanes (Galician, 2004).»»

El motiu del cos: Una representació cultural simptomática

Meri Torras i Francès
Cos i Textualitat
Universitat Autònoma de Barcelona
http://cositextualitat.uab.cat
Desembre 2009

Evidentment, el cos
Per a qualsevol de les espectadores i els espectadors habituals de CSI no se’ls farà estrany que comenci associant al cos la categoria d’evidència. Fàcilment poden recórrer al seu arxiu audiovisual per rescatar qualsevol escena de la sèrie nord-americana, repetida a cada capítol, on l’incomparable Grissom es troba davant d’un cadàver i l’examina en detall, sempre acompanyat pel seu infatigable equip i, en aquesta tasca especialment, pel filosòfic doctor Robbins. És a través d’aquesta observació minuciosa que el cadàver revela secrets no només a propòsit de la seva identitat (i els seus hàbits) sinó que també és capaç de donar les dades necessàries que conduiran, a la llarga, a la resolució del crim perpetrat en contra seva; fent-se dipositari així d’una informació que l’assassí/na no podia sospitar que tenia, però que algú —un científic forense en aquest cas— que sap llegir-la (i, per tant, que posseeix un coneixement vedat a la majoria) pot desvetllar i, seguint uns protocols determinats, presentar com a proves objectives de veritat. A CSI els morts sempre diuen la veritat, que els/les investigadors/es han de confrontar amb les mentides dels vius»»

Mujeres y ciencia ficción: Sara Martín Alegre
Grup Cos i Textualitat
Universitat Autònoma de Barcelona
Sara.Martin@uab.cat
Noviembre 2008
Las autoras y el canon de la ciencia-ficción
Gwyneth Jones (nacida en 1952), reputada autora inglesa de ciencia ficción, asegura que las diez mejores novelas del género escritas por mujeres son, en orden cronológico: La mano izquierda de la oscuridad (1969) de Ursula K. Leguin (1929-), Donde solían cantar los dulces pájaros (1976) de Kate Wilhelm (1928-), En la cima del mundo (1978) de James Tiptree Jr. (seudónimo de Alice Sheldon, 1915-87), El hombre hembra (1975) de Joanna Russ (1937-), Cyteen (1988) de CJ Cherryh (1942); Hierba (1989) de Sheri Tepper (1929-), Synners (1991) de Pat Cadigan (1953-), Sarah Canary (1991) de Karen Joy Fowler (1950-), Light Music (2002) de Kathleen Ann Goonan (1952-) e Historia Natural (2003) de Justina Robson (1968-), la única británica en esta selección de autoras estadounidenses ... »»

Sobre la nova campanya del Ministerio de Igualdad: Aquesta setmana, des del Ministerio de Igualdad, s’han presentat tres anuncis de caràcter institucional que volen promoure una sensibilitat social crítica contra els homes que maltracten les dones. La iniciativa ens sembla excel·lent, no obstant, considerem que hi ha certs aspectes a resoldre, sobretot a la qüestió de responsabilitat social a que fa referència. »»

Sobre la nueva campaña del Ministerio de Igualdad: Esta semana, desde el Ministerio de Igualdad, se han presentado tres anuncios de carácter institucional que quieren promover una sensibilidad social crítica contra los hombres que maltratan las mujeres. La iniciativa nos parece excelente, no obstante, consideramos que hay ciertos aspectos a resolver, sobretodo respecto la cuestión de responsabilidad social a que aluden. »»

Lo que se dice y lo que se calla. Castigo y censura ante la transgresión femenina: Dolores Juliano per a l’Observatori

«Las normas gobiernan la inteligibilidad, permiten que ciertos tipos de prácticas y acciones sean reconocibles… Definiendo lo que aparecerá o no en el dominio de lo social». (21) (Butler, 2001)

Controlar con la palabra o con el silencio
El control de las conductas se logra por dos caminos, premiando con la aprobación las deseadas y castigando las desviadas. Pero el castigo es un último recurso, de alguna manera la confesión de un fracaso. Si la sociedad sanciona es que no ha conseguido imponer sus modelos como atractivos, es que ha habido quienes desobedecieron las normas. Por eso muchas veces se opta por callar, por hacer ver que la infracción no se comete, para no tener que afrontar el cuestionamiento que la transgresión implica... »»

DOCUMENTACIÓ – Articles d’especial interès

Articles d’especial interès

TEMES D'INTERÈS