Contraprogramació

Fent petar els dits, xas-xas,  els anuncis de perfums insisteixen a assimilar les fragàncies masculines a la possessió mitjançant la rendició. Possessió de cotxes, begudes o dones, tant se val. Els personatges femenins sense voluntat, rendides i imantades amb el poder de la seducció que suposa l’aparició de l’aroma de la colònia o del perfum que desprèn el personatge, sucumbeixen a la determinació d’un dels agressius personatges que miren directament a càmera, caminen segurs dels seus encants i sembla que ho aconsegueixen tot.
A l’altre extrem, una noia en un decorat que simula una copa de xampany juga amb unes bombolles daurades inconscient de la seducció que desencadena, abstreta en el seu joc auto eròtic i desprenent  encants, gràcies també a la  fragància d’un perfum.

Els personatges masculins, arrogants, determinats, actius, i fins i tot insolents,  conscients del seu poder i capacitat de seducció. Elles, inconscients i amb una nuesa extrema que els confereix la  fragilitat requerida per  assumir el cànon d’erotisme necessari i que els voyeurs puguin gaudir de la seva exhibició sense desemmascarar-se.

Són pràctiques publicitàries que cada Nadal inunden les pantalles tot subratllant quin és el model proposat de feminitat i masculinitat social que necessiten uns mercats i uns cànons de consum del tot patriarcals. En paral·lel a aquestes pràctiques, les escoles i els instituts s’esforcen i es comprometen a  prevenir el mite de l’amor romàntic i organitzen  tallers d’apoderament de les noies així com activitats destinades a encarar noves formes de viure  les masculinitats.

Com cada Nadal, hem d’insistir en la necessitat d’aturar i impedir  aquesta contraprogramació i  trencar així la impunitat d’uns models i les seves conseqüències en els imaginaris, com a un primer pas  per a la prevenció dels maltractaments, que s’acaben justificant implícitament a partir d’aquestes narracions publicitàries.

comentaridesembre2014