La publicitat sempre ha mimat els nois, els ha dibuixat com a persones valentes i independents, sempre precedits per l’èxit. Per si això no fos prou, les estratègies publicitàries actuals també fan sinònimes la masculinitat i l’extraordinarietat. Darrerament, trobem que ells són representats com a éssers poc convencionals, i la construcció d’aquesta excepcionalitat s’aconsegueix per contraposició a un entorn normal i corrent que inclou, òbviament, personatges femenins, tots ells, sí, convencionals, i que posen els límits als extraordinaris éssers masculins.

l’espot de Voll-dam i espot de la cuenta nada corriente de Barclays
Què us semblen?

Finalitza la Generación Ni-Ni, per a qui no el conegui, es tracta d’un programa que suposadament vol reeducar a un grup de joves, noies i nois, que, diuen els experts, han fracassat socialment. Dos professionals han fet teràpia amb elles i ells per tal que, un cop han deixat el programa, puguin desenvolupar-se en societat d’una forma “normal”. En fi, amb aquest previ us podeu imaginar la intenció del programa. Però la polèmica va arribar quan L’Instituto de la Mujer va demanar la seva retirada a causa d’unes escenes en la que dos concursants realitzen un acte, que podria qualificar-se d’abús sexual cap a una companya. Davant la demanda de la institució, la cadena va optar per canviar-ho de dia i franja horària, d’aquesta manera únicament es va desplaçar a un espai on se suposa que hi hauria un públic més adequat per aquest contingut, fent que sigui un problema d’audiència i no de forma, legitimant així la seva emissió.

Feu una ullada al web del programa

Avui a la secció de tendències del diari La Vanguardia trobem una notícia que duu per títol “chicas con golpe de chicos”. L’article parteix del cas conegut com “El crim de Seseña” en el que una noia de 14 anys ha assassinat una companya de la mateixa edat, per elaborar un article a doble pàgina sobre la violència que, suposadament, hem après les dones de les generacions més joves. Sembla ser que ja no som les dolces víctimes que érem i que ara copiem les conductes violentes dels nois. La policia, diu l’article, pensa que el mòbil de l’assassinat pot ser amorós, quin sinó?

Aquí teniu l’enllaç a l’article en versió electrònica

La setmana passada Mònica Terribas, directora de TV3, entrevistava el president de la Generalitat, José Montilla. Arrel d’aquesta entrevista multitud de comentaris han estat vessats sobre la periodista, això no seria un problema si les crítiques anessin dirigides a la seva pràctica professional, però no ha estat així, se l’ha criticat des del plànol personal i més relacionat amb la feminitat. Així, un cop més, la feminitat és el vehicle per a la desautorització.

Feu una ullada a un article on se'n parla del tema