La crisi financera i econòmica que estem vivint ha provocat un col·lapse afegit al que de per si suposa saber els números del deute i la pèrdua. Un col·lapse comunicatiu que es fa evident si parem atenció en com s’explica la situació.
Quan en sortirem i de quina manera? són preguntes que ens fem cada dia en llevar-nos i escoltar qualsevol informatiu matinal. Aquestes preguntes costa que es recullin en les notícies, i aquest fet posa de relleu la dificultat que sembla haver-hi per incloure en el discurs dels mitjans les conseqüències personals d’aquesta situació. És com si no sabéssim com incorporar allò vivencial als grans números de les estadístiques, o de les gràfiques de davallada del valor del deute.
La cosa ja arriba al paroxisme, observem les imatges que es fan servir per il·lustrar els grans temes econòmics: plans reiterats de processos d’impressió de bitllets de cinquanta euros, façanes o vestíbuls d’entitats bancàries, imatges “mudes” de les oficines d’ocupació o d’hisenda... gent sense veu que omple les escenes que s’han escollit per exemplificar allò que els locutors o locutores llegeixen al tele-prompter cada matí migdia o vespre.
Imatges que s’han sumat durant la campanya de Nadal, a les del luxe associat a l’ús de determinats productes de perfumeria, begudes o objectes varis, que de manera insistent han anat presentant un món aliè a la situació que vivim.
Al seu costat, amb un tractament informatiu marginal, alguns mitjans de comunicació escrita, treuen a la llum estudis com els de l’OCDE, que parlen de la pobresa femenina com una de les conseqüències greus de la situació.
Una pobresa que vol ser dissimulada en les seves conseqüències mitjançant el silenci, o bé metamorfosejada en imatges delirants de plaers perfumats com les que hem esmentat i que finalment, mitjançant aquesta operació substitutòria acaba deshumanitzada i transformada en una idea més digerible però allunyada de les experiències reals.

Quina saturació de situacions delirants! Creiem que si ho fessin a propòsit no ho aconseguirien fer millor: personatges femenins en estat de zombie deambulant pels passadissos d’un hotel, mirant provocativament a en Banderas, que deambula també pel mateix passadís sentint-se increïblement desitjat, senyoretes amb ganes de que les tirin de dalt a baix d’un pont, sobre una ruleta, nenes perdudes i extrema primesa en cada cos.

En fi, una galeria de situacions que fan pensar de manera pessimista respecte la capacitat de reinventar-se per part de determinada publicitat. Una incapacitat que acaba vulnerant els codis més elementals del bon gust, i per derivació del drets humans, per que ja sabem que ètica i estètica no poden separar-se ni considerar una al marge de l’altre.

Bones festes i molt bon any.

...Sense fer-ne esment, com si no anés amb ells; molt poca o quasi cap referència a la situació de les dones davant la crisi que vivim i que ha justificat la majoria dels programes dels partits en aquestes eleccions.
Aquest cop les campanyes comunicatives han visualitzat les candidates que encapçalaven les llistes dels partits però hi ha hagut molt poques referències i hem estat sota mínims en relació a l’atenció específica a aquesta immensa majoria que segueix vivint una situació salarial discriminatòria, perseguint trencar el farragós sostre de vidre que impedeix la seva promoció i reconeixement, que viu una sobrecàrrega de treball i una falta de temps més que evidents, que se les empesca cada dia per a conviure amb més i més responsabilitats.

Això sí, hem vist moltes dones a les imatges que registraven les seus dels partits la nit dels resultats electorals acompanyant en el fracàs i en l’èxit als líders polítics. sobretot en el fracàs. Allà no hi faltaven però tampoc cap referència explícita per part dels comentaristes a aquesta significativa presència, cap valoració sobre el compromís presencial d’aquestes militants, simpatitzants o amigues.

Res a corregir?

El 25 de Novembre recordem les dones en situació de violència masclista. Recordem el seu patiment, indefensió i silenci, el seu temor a les diverses violències que s’exerceixen contra elles: l’econòmica, física, psicològica i social. Recordem les dones assassinades. Fem recompte dels passos legislatius, programàtics, assistencials i de seguretat que s’han fet. Avaluem la seva eficàcia, compartim la demanda de millores.

Recuperem les recomanacions que per a l’àmbit informatiu s’han dut a terme des de la professió periodística, amb suports institucionals i dels propis mitjans de comunicació públics i privats. Avaluem i ens felicitem també del gran avenç que gràcies al compromís professional dels i les periodistes s’ha produït en el terreny del tractament informatiu de les situacions de violència, tant en l’àmbit radiofònic i televisiu com en l’escrit.

Queden però espais comunicacionals, en els que sembla que tot això no compti per a res, que tinguin una mena de llicència per a no respondre a la demanda social que dia rere dia es manifesta per activa o per passiva contra la violència en general i la masclista en particular.

Espais en els que el compromís amb la lluita contra qualsevol espectacularització i enaltiment indirecte o directe de la violència no es té en compte i s’ofereix reiteradament com a motor de l’espectacle. Per aquest motiu potser cal posar en el focus d’atenció les sèries, films i perquè no? també les retransmissions esportives que sovint, i certament algunes més que d’altres, amb l’abús del lèxic i de les imatges agressives contraresten l’esforç que s’està fent des de els espais informatius.

Singulars són aquelles persones que destaquen per posseir determinades qualitats úniques o poc freqüents. Singular és un adjectiu que es pot aplicar tant a un home com a una dona, és a dir, és un mot epicè. Singulars és el programa dirigit per Jaume Barberà, que sense alterar les convencions televisives i amb tota la naturalitat, dóna a conèixer les particularitats i el saber d’experiències personals plenes d’interès i originalitat. Però Singulars significa, alhora, una pràctica comunicativa modèlica perquè té en compte que la singularitat humana està formada per dones i homes, i perquè posa de relleu, així mateix, la diversitat de singularitats present entre les dones, defugint la fal.làcia que en el tots també hi som totes i la falsedat que totes som només d’una manera.

Singulars, que emet el canal 33, mereix la màxima difusió per la curiositat amb què ens convida a apropar-nos a les persones (singulars) entrevistades i perquè dóna espai i temps suficient per a que aquestes despleguin el seu saber. A Singulars, les persones singulars són les dones i homes i els seus coneixements o activitats tractats amb el mateix interès i cura. S’estendrà l’exemple?