Deshumanització

comentarigener2012La crisi financera i econòmica que estem vivint ha provocat un col·lapse afegit al que de per si suposa saber els números del deute i la pèrdua. Un col·lapse comunicatiu que es fa evident si parem atenció en com s’explica la situació.
Quan en sortirem i de quina manera? són preguntes que ens fem cada dia en llevar-nos i escoltar qualsevol informatiu matinal. Aquestes preguntes costa que es recullin en les notícies, i aquest fet posa de relleu la dificultat que sembla haver-hi per incloure en el discurs dels mitjans les conseqüències personals d’aquesta situació. És com si no sabéssim com incorporar allò vivencial als grans números de les estadístiques, o de les gràfiques de davallada del valor del deute.

comentarigener2012_2

La cosa ja arriba al paroxisme, observem les imatges que es fan servir per il·lustrar els grans temes econòmics: plans reiterats de processos d’impressió de bitllets de cinquanta euros, façanes o vestíbuls d’entitats bancàries, imatges “mudes” de les oficines d’ocupació o d’hisenda… gent sense veu que omple les escenes que s’han escollit per exemplificar allò que els locutors o locutores llegeixen al tele-prompter cada matí migdia o vespre.
Imatges que s’han sumat durant la campanya de Nadal, a les del luxe associat a l’ús de determinats productes de perfumeria, begudes o objectes varis, que de manera insistent han anat presentant un món aliè a la situació que vivim.
Al seu costat, amb un tractament informatiu marginal, alguns mitjans de comunicació escrita, treuen a la llum estudis com els de l’OCDE, que parlen de la pobresa femenina com una de les conseqüències greus de la situació.
Una pobresa que vol ser dissimulada en les seves conseqüències mitjançant el silenci, o bé metamorfosejada en imatges delirants de plaers perfumats com les que hem esmentat i que finalment, mitjançant aquesta operació substitutòria acaba deshumanitzada i transformada en una idea més digerible però allunyada de les experiències reals.