I encara ens diran que no, que les dones no som representades com a objectes…. Més enllà d’això, el que fastigueja és que gràcies a aquest tipus de representacions se’ns exclou d’uns col·lectius i d’unes capacitats de les que en som, diguin el que diguin, part activa i significant. Aquests dos anuncis, un de cotxes i l’altre un reclam publicitari d’una revista belga en el que es fantasieja amb una partida de videojocs, a qui diríeu que van destinats? A què es deu aquesta segregació? És que les dones no comprem cotxes i no juguem a videojocs? Com és que hem de suposar que no som consumidores preferents –igual que els homes- d’aquests productes? És que si no partim de la idea de que ens suposen fora d’aquest mercat, aquest tipus de publicitat no s’entén per enlloc. Aleshores només ens queda exclamar que ja està bé, que potser és hora que deixin de subestimar-nos, no tan sols per tractar-nos com a objectes, sinó per no considerar-nos com a part activa de la societat!
Deixeu un comentari