Ja som altre cop als voltants del 8 de març, època de gran activitat destinada a la visibilització de totes les dones, sobretot als diaris. Últimament hi veiem diferents articles especialitzats en aquells temes que, segons les agendes periodístiques, són els que més poden interessar a les dones. Així, aquest cap de setmana llegíem una opinió (ben) elaborada sobre la violència masclista, on es demanava responsabilitat social. Aquest dilluns en llegim un sobre les dones que han de decidir si són mares o no. Aquest article emfatitza la diatriba sota els condicionants de l’emancipació laboral, i sobre si es tracta de renuncia o d’un exercici de llibertat personal. No obstant, i en aquest text, sense considerar la maternitat també com un acte de responsabilitat social. Altra vegada les dones, o víctimes o mares. I les altres, que som totes, existim i prou? Les que, a banda de víctimes i mares també som altres coses, amb desitjos, projectes, ambicions, aportacions,…. Potser si passegem més ens veuran més!