La probabilitat que l’opinió de les dones esdevingui l’opinió és força minsa.

I ho és per dos motius evidents i denunciables que han provocat, finalment, que una plataforma cívica formada per dones amb una estreta relació amb els mitjans de comunicació s’uneixi en un comunicat de denúncia amb la següent etiqueta:  #OnSónLesDones.

El primer motiu és pel fet que la presència femenina en tant que opinadores sol ser escassa, amb percentatges que mai no sobrepassen el 40% i que normalment se situen entre el 10% i el 20%. Alarmant proporció que vulnera de manera flagrant els percentatges insuficients – però “pactats”-  que fixen les lleis d’igualtat  catalana i espanyola, i que manté en una insultant minoria la visibilitat i competència de les dones quant a oferir reflexió i opinió en els mitjans de comunicació.

El segon motiu és la pràctica de la desautorització  continuada, prepotent i manipuladora de l’opinió de les dones per part d’aquells –i alguna aquella- que se senten molestos quan aquesta s’expressa en contra de l’hegemonia masculina de manera explícita. Com quan una dona diu NO.

Hi ha qui –el director del Diari de Tarragona, per exemple- no ho accepta i argumenta que no s’ha de fer cas de la paraula d’una dona quan aquesta contravé el que un home vol. Insisteix a més en el fet que cal  seguir  fins a aconseguir que digui el SI, fins a doblegar la insolència. Tot això dit des de  la tribuna d’un mitjà de comunicació i en resposta a una campanya per prevenir els abusos sexuals.

Efectivament, no anem bé. Gens bé.