Aquesta última setmana de setembre, ens han regalat dues bombes publicitàries dignes de comentar. D’una banda, la ‘intrèpida’ campanya de No-l-ita, on una noia que pateix anorèxia, tota despullada, posa com a model publicitari (hi ha algú que ho veu com tota una protesta contra l’imperialisme estètic a que les noies estan sotmeses). De l’altra, l’editorial de moda llançada pel Vogue Itàlia, signada pel reconegut Steven Meisel, Make love not war on es recrea el suposat “divertimento” d’uns soldats, en la que les noies i la seva sexualitat (fins i tot violentada) són les protagonistes. D’alguna manera podríem dir que una imatge és pornogràfica quan es despulla de tota subjectivitat i història personal. És a dir, quan la utilització i exposició d’un cos esdevé banal i solament persegueix un goig i una finalitat espectacular. Llavors, quina de les dues campanyes no persegueix aquesta explotació de les seves models?