Quina llàstima

Sí, quina llàstima. En una setmana com aquesta, se suposa , hauríem d’estar avaluant i celebrant com les televisions (entre d’altres mitjans) han adquirit i formalitzat un codi i pràctiques d’autoregulació, per una correcta representació i reflexió de la violència que s’exerceix vers les dones. Malauradament, la reflexió i pregunta imperativa, arrel dels dos assassinats esdevinguts arran de l’edició d’un talk show en prime time, és una altra. Fins a quin punt els mecanismes perversos i invisibles que fan que aquest tipus de violència no sigui eradicada, afecten i contaminen els mecanismes comunicatius destinats a l’oci que, encara que en nom de la sorpresa i la ingenuïtat, fan que la violència vers les dones s’acabi convertint en un dels ingredients d’un patètic espectacle mediàtic?
Autoregulació?? on, per a qui, i amb quina finalitat!!