Treure els peus de la galleda

elle g20

Finalment tots els partits hi han caigut. Sembla que no hi ha hagut manera d’evitar-ho i s’ha confirmat -llevat del cas d’una honrosíssima excepció que ha deixat ben clar, explícita i implícitament, el compromís amb el feminisme- que quan es tracta de demanar comptes a la història des de la perspectiva de les dones, o apostar per un futur lliure i en llibertat, les candidates han “sortit de quadre” i les campanyes electorals, un cop més, s’han ficat de peus a la galleda.

S’ha produït una usurpació de l’espai d’enunciació i  la conjugació en femení del futur que es dirimia en les eleccions autonòmiques recents, ha estat absent en els registres i talls informatius seleccionats pels mitjans de comunicació.

En una contesa electoral com la que hem viscut, en què, segons s’ha insistit, s’ha tingut cura en visualitzar sensibilitats diferents i atorgar espais i  reconeixement  a la diversitat i a la pluralitat, era especialment important que la selecció informativa garantís també l’equilibri pel que fa a la presència d’homes i dones.

En poc mes de dos mesos tindrem un altre convocatòria i es posaran en marxa noves estratègies electorals. Hauríem d’exigir que el seu relat informatiu fos reconeixedor de la diferència sexual i no tan sols de forma numèrica, i que s’esmercés, alhora, en detectar i fer visible el que els programes i les intervencions contenen en relació a tot allò que transversalment ocupa i preocupa a les dones i que,  per tant,  pressuposem que ocupa i preocupa també a tothom.

Parlem de detectar i fer visible el que puguin contenir els programes i fer un esforç comunicatiu que informi del que hi ha i que també denunciï el que no hi ha, per evitar donar intolerables i injustificats passos en fals i per evitar, un cop més, anar a parar amb els peus a la galleda.