El passat 11 de maig, de forma totalment inesperada, va morir Montserrat Minobis i Puntonet. L’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació li deu, com tantes altres entitats, plataformes i associacions professionals, que hagués estat sempre treballant i emetent per aconseguir que el periodisme incorporés la visió de les dones al tractament informatiu de tots els gèneres en què va participar. Sempre compromesa amb aquesta idea com a periodista a la ràdio, la seva gran passió, des de Ràdio 4 o a Catalunya Ràdio, com a directora, entre el 2004 i 2005. També a la televisió, com a redactora del programa Miramar, a TVE, i al diari Avui, així com a les publicacions Serra d’Or i Oriflama.Va exercir també la docència a la Universitat Pompeu Fabra i s’implicà activament en l’àmbit de la política participant en la creació de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment a la candidatura a les eleccions municipals d’Iniciativa per Catalunya, l’any 1995.
Entre el 2001 i el 2004 va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya on va impulsar una candidatura sota el lema Units/Unides per una professió forta i amb llibertat. Tota una declaració de principis.
La seva carrera professional va estar sempre estretament lligada a l’activisme feminista, fet que la va portar a formar part de la Comissió de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el 1976, a impulsar i presidir l’Associació de Dones Periodistes, entre els anys 1994 i 2002, així com la Xarxa Europea de Dones Periodistes.
El setembre de 2010 participà en la creació de La Independent, Agència de Notícies amb visió de Gènere, organització que va comptar també amb la seva presidència.
Un recorregut vital marcat pel compromís amb la llibertat femenina i pel seu afany per aconseguir, en l’àmbit del periodisme, tant una igualtat en el tracte informatiu com una imprescindible i irrenunciable visibilitat de l’experiència de les dones que havia -ha- de traspassar el llindar de la privacitat i ser compartida col·lectivament.
Des d’aquí volem reconèixer el seu trajecte i la seva insistent i valuosa aportació, la seva proximitat i el bon fer a l’hora de teixir complicitats i la persistència en la seva lluita en favor d’un periodisme inclusiu. Volem expressar el nostre condol però també el desig que la seva feina no quedi en l’oblit.
Deixeu un comentari