Els regals no són sexistes
Regala’m el que vulguis, jo hi poso la imaginació
Ja tenim els regals a casa. Han passat el Tió i els Reis. Hem fet el que hem pogut amb la minsa paga que la majoria d’entorns familiars, amics, amigues i gent coneguda ha pogut destinar. Segur en la majoria de casos hem volgut anar més enllà dels reclams publicitaris que han intentat promocionar, com cada any, de manera dicotòmica, la relació entre les joguines i els sexes: Jocs d’acció en tots els seus formats per als nens, sense cap insinuació que contravingui els estereotips i rols de gènere; jocs passius, domèstics i de cura per a les nenes. A tot estirar, imatges confluents pel que fa als jocs de taula.
Des de l’Observatori hem convidat a promoure social i individualment un consum que tingui en compte la superació del determinisme incitat per l’assignació sexista dels jocs, per part de fabricants i publicitat. Hem propiciat i argumentat que cal regalar d’una manera diferent, aplicant creativitat a l’hora de triar. Hem defensat la necessitat de pensar que l’acte de fer un regal és també una oportunitat de superar els estereotips propis de les retòriques publicitàries; saltar per sobre del llast dels aprenentatges induïts per les convencions socials, que limiten les capacitats de desenvolupament emocional i social i ampliar l’imaginari social que ens envolta i del qual formem part.
Però encara podem anar més enllà i implicar-nos en l’ús que poden tenir aquests regals i joguines, i així ampliar la proposta per a la qual han estat pensats, tot contribuint a què s’explorin nous usos que responguin millor a una vivència més àmplia i diversa que la que ens proposen els tradicionals rols de gènere associats a algunes d’elles.
Si bé és cert que podem subvertir els missatges a través d’una compra no sexista dels regals, també podem obrir pas a noves significacions a través de l’ús que en fem. “Regala’m el que vulguis, jo hi poso la imaginació” és una invitació a no quedar-se en el missatge de l’ aparador, sinó a deixar volar la imaginació i anar encara més enllà .
Com dèiem abans, ja tenim les joguines a casa i ara és el moment, passada la fase de sortir del pas i d’intentar donar satisfacció a les demandes de les cartes, desideràtums infantils i de pressupost, de gestionar el seu ús en el dia a dia.
Una nina… només serveix per jugar a cuinetes o famílies? Els monstres només serveixen per a les lluites? Les pilotes són només per a jugar a futbol els nens? Pot un clic cuidar? Es poden divertir les nenes amb els skates? Els jocs de pales (ping-pong, badminton, volei) estan prou valorats com activitat de lleure més enllà de la disciplina esportiva? Podem promoure equips mixtes de joc?
Des de la gestió dels espais de lleure es pot fer pedagogia i eixamplar aquesta representació esbiaixada que la publicitat fa dels regals. Es tracta de saltar per sobre dels estereotips, tot proposant una manera diferent de dialogar críticament a través de la pràctica i ampliant la capacitat de desplegar nous significats i continguts simbòlics a allò que sembla voler actuar de manera predeterminant.
Fes del regal quelcom diferent!
Comença el compte enrere per al Nadal, els llums del carrer en són el senyal. A més, l’ambient s’agita i els ànims comencen a mutar, i com cada any ens toca viure el periple nadalenc dels regals.
I arriba el moment de la tria, i la cosa es complica perquè és difícil escollir entre perfums que provoquen èxtasis femenins i joies que vesteixen el nu absolut. Si bé l’oferta quant a productes és inabastable, pel que fa als models que transmeten no és gaire variada, i el rosa i el blau fan més estralls que mai.
Un any més, l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació llença la campanya “Els regals NO són sexistes” per tal de sensibilitzar vers un consum no sexista dels regals.
Escollir un regal per a algú pot convertir-se en un exercici d’allò més tediós. Sovint els motius que ens porten a sortir al carrer a regirar entre els milers d’objectes, enginys i altres coses que s’amunteguen a les prestatgeries i els aparadors responen a una mena de deure o obligatorietat que ensopeix la tasca en si mateixa: que si és perquè toca, que si és per compromís, que si en aquestes dates ja se sap…
Parlem de joguines…
4 reflexions per un consum no sexista dels regals
- Per què només ensenyem a jugar a nines a les nenes?
- Per què només ensenyem a jugar a descobrir nous mons als nens?
- Per què només regalem cosmètics a les dones?
- Per què només regalem càmeres de filmar als homes?
La valentia i la creativitat han de ser valors exclusius dels nens i els homes?
L’afectivitat ha de ser un valor exclusiu de les nenes i les dones?
Per un consum no sexista.
Tu pots decidir!