Apunts didàctics
El cos
Analitzem la representació i la utilització que la publicitat fa dels cossos de les dones. La primera part consta d’una introducció teórica per a donar pistes d’interpretació crítica que es desenvolupen amb els sis exercicis proposats més endavant. Aquets estan pensats, en aquesta unitat didàctictica sobre el cos, per a que puguin ser utilitzats en tallers, xerrades, debats o encontres amb grups de dones, els tres primers, i per a joves, els tres exemples següents.
Les joguines
Volem treballar la recepció crítica davant dels anuncis de joguines que en determinades dates de l’any s’exposen arreu d’una manera exagerada. La primera part, que consta d’una introducció teòrica, aporta uns coneixements bàsics que seran de gran utilitat alhora d’analitzar les propostes incloses en els exercicis de treball que, aquest cop, destinem a les nenes i als nens, i a les AMPAS. Els anuncis que es proposa analitzar en els exercicis, són a títol de suggeriment. És a dir, a partir del seu anàlisi el que es pretén és la orientació cap a uns apunts crítics que són comuns en la majoria dels spots que veiem i coneixem. Per tant, si fos molt dificultós recordar o aconseguir l’anunci concret que es proposa, ens en serviria qualsevol altre que s’hi assemblés. Doncs el més important no és la joguina, sinó detectar quins son els valors a partir dels quals es promociona.
Revisant els cossos de les dones: imperatius estètics o aspecte saludable?
Els cossos de les dones són una de les principals representacions sobre les quals la publicitat exerceix i explota la seva capacitat persuasiva. A causa d’utilitzar-los en excés, i a la saturació visual a què estan sotmesos per part dels mitjans, els cossos de les dones han esdevingut objectes que es poden alliçonar i emmotllar a una correcta actitud i aspecte que té com a objectiu final gratificar la mirada masculina, que és la que impera en la nostra cultura. Per aconseguir les finalitats de venda i consum, la publicitat és capaç d’exercir un desplegament de retòriques i funcions associatives que posen en joc els valors de la nostra societat. Una de les tendències més prolífiques en les campanyes publicitàries és la d’associar els imperatius estètics amb l’aspecte saludable o la salut de les dones. Fins a quin punt, doncs, els cossos de les dones coincideixen amb un aspecte saludable o no? Fins a quin punt circulen amb tota llibertat i autonomia de decisió?, o fins a quin punt es troben sotmesos a la tirania del model estètic? Aquestes competències, que van des de l’estètica a allò saludable, es tracten de la mateixa manera quan es parla dels cossos dels homes?
Dones i informatius
La televisió, els diaris i certes plataformes d’Internet són els espais mediàtics principals per on circulen les notícies i els informatius, que tenen les seves pròpies retòriques (llenguatge i estructura narrativa) per tal de donar una informació al més fidedigna i rigorosa possible. Aquests espais tenen una clara vocació: ser testimoni dels esdeveniments més rellevants de la nostra realitat social.
El que es proposa en els exercicis següents es una anàlisi que ens permeti veure com l’exercici periodístic visibilitza i testimonia els fets que tenen a veure amb la realitat de les dones.
Des dels pecats i les desautoritzacions
Amb els següents apunts didàctics volem procurar un espai de reflexió per tal de poder posar sobre la taula els motius pels quals la imatge pública de les dones, construïda principalment des dels mitjans de comunicació, encara avui es construeix en termes de desautorització i invisibilització social, així com també des d’una pretesa necessitat de ser reeducades i reconduïdes, constantment, a l’ordre social imperant.