Sembla que els clàssics no passen de moda i si aquest article el poguéssim veure en una pantalla seria en blanc i negre. Sigui quina sigui la discussió, sempre s’acaba tornant als incomptables estudis que al llarg del temps han sostingut que són les nostres hormones i circuits neuronals qui ens fan com som.

Així, elles estan abocades a ser unes romàntiques que no saben separar el sexe de l’amor, i ells, pobrets, ho passen fatal per controlar el seu impuls sexual.

La biologia és la solució i l’excusa a tot allò que volem continuar justificant, i com que, a més a més, se suposa que té una base científica, qui som nosaltres per qüestionar-ho?

Però la cosa no acaba aquí, si anem una mica més enllà, veurem que no només se’ns atribueixen sempre els mateixos desitjos, sinó que aquests es converteixen automàticament en qualitats sense valor. I és que recórrer a la biologia és una estupenda forma de mantenir vigent el patriarcat.