De la invisibilitat a la sobreexposició. La representació dels cossos
En una cultura en què predomina l’excés en relació amb la representació dels cossos de les dones, cal aprendre a mirar, però també cal deixar d’observar, cal deixar de banda el plaer que genera la cosificació de l’altre. Les imatges profundament radicals són aquelles on les dones senten plaer, alegria i s’ho passen bé.
Representar significa crear imaginaris i, en aquest sentit, estem en el procés de desmuntar com els altres ens han representat per poder representar el nostre propi desig, el nostre plaer i els nostres cossos, allunyades del tòpic en què les dones es presenten com una massa homogènia, sense diferències entre si.
