Les evidències de la reproducció rizomàtica del masclisme apareixen, persisteixen i s’exhibeixen al costat de moltes altres demostracions del pensament més retrògrad i involucionista. Les xarxes socials són terreny adobat per a que fertilitzin anàrquicament, ja ho sabem, però no esperem el mateix de mitjans de comunicació que normalment s’apliquen amb rigor i professionalitat a elaborar una informació creïble i compromesa amb la transformació social.

Per això ens preocupa una tendència, que no voldríem que es consolidés -i que ha tingut com a exemple més recent l’amplificació de les declaracions d’Axel Kaiser arran la promoció del seu llibre La tirania de la igualdad-, a difondre opinions misògines o directament hostils a la construcció d’una societat lliure de discriminacions sexistes, en la qual s’han implicat governs i institucions empesos per la pressió i els activismes del feminisme, i a tractar també amb poca cura alguns temes relacionats amb els drets de les dones. Sembla que l’exigència que es posa en no alimentar el racisme o els fanatismes religiosos o polítics no pugui aplicar-se amb la mateixa intensitat quan es parla de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes o dels desequilibris i desigualtats per raó de gènere.

Lamentem que aquests mitjans, que moltes vegades s’han mostrat favorables a la difusió del coneixement, fonamentat i científic, contrastat i validat en diversos àmbits, afavoreixin l’expansió d’idees enganyoses i exagerades, de formulacions capcioses o directament falses sobre els assoliments de les dones en el terreny del lideratge o en el de la bretxa salarial, per exemple. Segurament hi ha bona intenció en fer visible aquestes idees, per posar-les en qüestió o desvetllar les amenaces que s’amaguen en el seu contingut, però també sabem que el titular té més potència que la lletra petita o la rèplica argumentada, i que la frase feta es reprodueix i s’instal·la en el llenguatge comú, fossilitzada com una pedra, impossible de desintegrar fàcilment.

Mereixem altres titulars, i tota la lletra petita que calgui, per contrarestar l’obstinada negació del patriarcat a la igualtat efectiva de dones i homes. Paraules que sorgeixin dels sabers complexos de dones, i també d’homes, que, des de l’acadèmia, la ciència, la lluita sindical, el lideratge polític, la creació o, senzillament, des de la seva experiència vital, no només estan convençudes de la legitimitat dels drets de les dones i dels beneficis del seu desplegament, sempre millorable, és clar, sinó que els segueixen reclamant com un bé comú que millora també les condicions i el benestar del conjunt de la societat. Aquest és el repte.