Qui ho havia dit que els temps s’havien adaptat a les noves realitats? De fet, sembla que els fils que mouen el que se suposa que és d’interès públic han quedat molt mal enredats en els dits de qui fa dècades que els manega. D’una banda, perquè sembla que les (antigues) funcions atorgades a les dones consort no s’han vist ni una mica modificades malgrat elles tenen una vida molt (ben)viscuda. L’admiració que genera una dona consort és directament proporcional a la qualitat del seu somriure, a la seva capacitat per estar “quietota i callada”, i sobretot, al seu impecable gust. De l’altra, per què sembla que els mitjans s’entestin en fer notícia i xafarderia d’allò que no ho és: a qui li queda millor el darrera del vestit? Quina de les dues concorda més amb la imatge de dona objecte, i per tant, és la guanyadora del concurs? I és que a més, sumeu-hi que aquesta portada ja estava confeccionada molt abans que el president de la República del país veí vingués de visita. L’expectació, com a bona notícia que ven fum, ja estava a punt de caramel gràcies a un sensacionalisme periodístic que pretén explicar el que no és i el que no hi ha.
Deixeu un comentari