Una realitat pot ser anomenada de moltes maneres diferents i, conseqüentment, la seva interpretació sovint depèn de qui i com la testimonia. A tall d’exemple, comparem els següents titulars: “El alto precio del pintalabios de (Sarah) Palin” ; “El partido republicano gastó 150.000 dólares en ropa para Palin y su familia”. Ara és quan mesurem la “perspicàcia” de l’exercici periodístic i la capacitat crítica de l’exercici lector. A què es refereixen ambdós titulars, que pretesament, relaten una mateixa realitat? A que la candidata republicana a la vicepresidència dels EUA, un cop arribada al poder, només fa que gastar en maquillatge i qüestions d’imatge? O és que, per motius de promoció política, el seu partit creu que la millora en la imatge de Palin beneficia la campanya electoral? Un cop resolt el misteri, que cadascú triï on li convé posar l’èmfasi de la crítica: si sobre la responsabilitat de l’exercici polític o per contra i, per lògica fàcil i sembla que ‘aclaparadora’, sobre la candidata que, ja se sap, a les dones, el poder ens aliena.