Els diaris del 12 de novembre de 2018 es fan ressò d’una experiència creativa destinada a obrir el camp de visió sobre la representació dels cossos en l’àmbit de la comunicació senyalística.
Posant en qüestió el fet que el disseny “no té gènere” l’empresa col·laborativa Wàitala, de la mà de Mariona López, ha treballat la diversitat humana a través d’un seguit d’icones que obren noves perspectives a les diferents maneres de representar la realitat des d’una mirada lliure de sexisme, de tòpics i de clixès.
És un reconeixement de la importància que té el disseny en la manera com es conforma la realitat, perquè tal com hem de reconèixer moltes vegades, els llenguatges recreen la realitat però també la creen.
Felicitem la iniciativa d’aquest equip compromès en una nova manera de comunicar que ofereix aquesta eina, oberta a tothom, per tenir alternatives fàcils i disponibles a l’hora de fer un ús inclusiu de la comunicació visual, a les empreses, a la via pública, als serveis, a les institucions i i tota mena d’equipaments.
Gràcies per aquesta feina, que significa, sens dubte, una bona pràctica i un model inspirador!
Cada persona es diferente no por sus genes solamente sino también por la combinación en la naturaleza de los X e Y .Por su entorno cultura y leyes. Hay digamos mujeres, hombres y entre estos dos géneros.homosexuales. lesbianas. Transexuales que no han tenido la culpa de nacer.Como tampoco los de Dein,neroticos.esquizofrenicos.Ni por raza o religion.Ni nacionalidad tendría que excluirse todas son personas y el Estado debe atender a todos dependiente de sus necesidades Pero en un sistema Capitslista Salvaje el género femenino con tal DE vender se les manipula como ser sexual que se vende
No veig la mirada lliure de sexisme… veig dos nois, una noia i dos nens o nenes