La irrupció de científiques de reconegut prestigi a l’escenari mediàtic està sent una notable, i a la vegada interessant, novetat. Responsables de diferents universitats, grups d’investigació, organismes internacionals i nacionals, d’equipaments sanitaris de primer o segon nivell, apareixen amb tota normalitat a les ràdios, televisions i publicacions periòdiques. Les seves opinions són tingudes en compte i reconegudes àmpliament per la seva vàlua i fonament. Aquest fet representa una evident posada en valor de les seves capacitats professionals, atesa la seva posició en punts claus del sistema sanitari i científic, que en aquests moments, és un dels espais que desperta més interès en la població en general.

Ha calgut una pandèmia per a què, davant l’emergència, també informativa, que vivim, es visualitzi la importància del treball que desenvolupen així com el caràcter imprescindible de les seves aportacions. Quan el desconcert sobre la situació que patim ha fet que els i les professionals de la informació haguessin de buscar explicacions de tota mena, epidemiològica, estadística, matemàtica o psicològica, més enllà dels dos o tres personatges mediàtics que ja coneixíem, han aparegut com a novetat per a les grans audiències, les veus d’aquestes expertes que sense cap mena de vedettisme encaren, amb professionalitat i rigor, la demanda d’explicacions relatives al trasbals que estem vivint.

Al costat d’aquesta evidència, sortosament renovadora, han anat apagant-se, però, els focus informatius sobre altres veus que es van tenir en compte, excepcionalment, en el moment que es va “descobrir” el valor del treball d’algunes dones en els anomenats “serveis essencials”: curadores, caixeres, conductores, infermeres, professores, netejadores. A poc a poc ha tornat a caure l’ombra de l’oblit sobre la seva feina, com si ja no calgués reconèixer la nostra dependència envers les seves cures ni recordar fins a quin punt les seves tasques contribueixin a mantenir el fràgil equilibri de les nostres vides. Han tornat a desaparèixer dels escenaris de representació d’un dia a dia encara fràgil i per descomptat deutor de la seva professionalitat per mantenir a ratlla els contagis i garantir la vida sostenible de totes i tots nosaltres en plena pandèmia. O sense ella.

Celebrem la visibilitat de les primeres i aprofitem per dir que les volem seguir trobant com a referents en els continguts informatius sobre salut i  ciència, que tenim dret a saber del seu treball i responsabilitats a partir d’ara i per sempre més. I voldríem també que aquesta pràctica s’estengui al paper de les dones en altres oficis o feines i en la recuperació i posada en valor de tots els treballs de cura. Que les bones pràctiques que s’han generat no siguin de curta durada sinó que contaminin les rutines informatives d’ara endavant i en tots els àmbits. Això sí que seria un canvi.