A l’hora d’avaluar la dècada que hem deixat enrere veiem que, com és habitual, s’han multiplicat els rànquings relacionats amb allò que es considera més destacat d’aquest període. Llistes i més llistes en què apareixen de forma recurrent i també oportuna, tot s’ha de dir, alguns dels grans canvis produïts en el seu decurs. Entre d’altres: les formes de relacionar-nos amb les tecnologies de la comunicació; el compromís envers la sostenibilitat ambiental; la creixent i alarmant incertesa davant l’agudització de la inestabilitat geopolítica, concentrada en el conflicte a l’Orient Mitjà; els avenços en matèria científica, sobretot pel que fa a noves teràpies i a la prevenció de malalties; la vergonya i denúncia desfermades en el tractament que els estats estan donant a les persones refugiades i migrades; l’augment de la presència de l’ultra dreta en molts dels àmbits de la vida pública; l’increment de les desigualtats socials; el canvi en la percepció de les desigualtats i l’emergència d’una creixent sensibilització envers els abusos i la violència masclistes, amplificada pel fenomen Mee Too, i la constant mobilització de les dones a favor de la llibertat femenina en tots els àmbits. Situacions totes elles que han ocupat i ocupen gran part dels enunciats de les portades a diaris, ràdios i televisions i que denoten en alguns casos un notable increment de la sensibilitat i l’interès envers els temes socials.
Sorprèn però, que en el moment de fer avaluacions sobre de la rellevància d’aquests esdeveniments el paper, el protagonisme i la implicació que hi han tingut les dones pràcticament desapareguin. Cap o poquíssimes referències a la intervenció rellevant de les dones en l’àmbit de la creació, la ciència, la participació social i el lideratge polític. Rànquings sobre els films de la dècada amb una visibilitat quasi nul·la de directores. Cap referència als èxits assolits per les dones en l’àmbit de la creació literària. Tampoc a la innovació en matèria científica i econòmica… Tot plegat acaba confirmant la plena vigència dels mecanismes androcèntrics que orienten els relats informatius i que menystenen la rellevància del talent i l’expertesa femenina. Millorarem en la dècada que ens espera?
Deixeu un comentari