Des d’aquest espai mensual de l’Observatori expressem avui el nostre reconeixement a la feina de Mònica Planas com a crítica de televisió.

Amb el seu treball ha liderat la renovació d’aquest format periodístic i l’ha rescatat d’una inèrcia que bascula sovint entre el to laudatori o l’opinió agre (o si més no cítrica) segons bufen els vents del mitjà en què es publiquen els comentaris sobre televisió.

Mónica Planes, en canvi, ofereix anàlisi i argumentació crítica en els seus escrits, i destaca per la convicció i eficàcia amb què sap fer arribar les seves reflexions a una audiència anestesiada que ella malda per  mantenir desperta, tot desafiant el somni de la raó en què està instal·lada.

Una reflexió diària especialitzada en el paper que juguen els mitjans de comunicació entesos com a instruments de persuasió i mecanismes de producció imprescindibles per la “fàbrica del consentiment”, descrita amb clarividència per Noam Chomsky.
Mònica Planas ha aconseguit crear opinió, ser seguida i comentada per la seva anàlisi i el seu discurs crític d’envejable transparència i ha aconseguit també  reconfortar  aquelles opinions que malgrat ser majoritàries es troben situades molt sovint fora de l’opinió publicada i són tractades com a  minoritàries.

Molt sovint ha  posat el dit a la nafra en relació amb la iniquitat de gènere (per a ser eufemístiques) de moltes de les programacions televisives de les nostres teles generalistes i ha manifestat la seva indignació amb la tolerància envers el sexisme i l’androcentrisme. Les seves cròniques destaquen també per una inusual precisió en els termes, precisió que denota una pràctica normalitzada de les eines pròpies d’una perspectiva de gènere ben entesa.

Us recomanem aquest article com a mostra del seu treball:
Monica-Planas-divendres-negre-masclista