Diiiing-dooong… noi obre porta, veïna nova a l’altre costat. veïna nova demana suavitzant a noi, noi assenteix i el va a buscar sense estar segur de si en realitat en té, però desitjant tenir-ne. Quan finalment comprova que té suavitzant, respira alleujat perquè podrà complir el desig de la nova veïna. Canviem de seqüència. Noi al supermercat compra litres de suavitzant que són el pont a la seva veïna. Sona ridícul i familiar, oi que sí? Doncs aquest és l’argument d’un espot publicitari d’una coneguda marca de suavitzant. Trobem com torna a ser necessària la paròdia perquè l’estereotip masculí prengui sentit un cop ha traspassat els límits de la masculinitat esperada.