És ideal. Un altre any ens quedem sense beure refrescs amb alcohol. I això no és tot, un cop més, ens utilitzen en la promoció d’aquest tipus de begudes prohibides per a nosaltres, per pujar l’autoestima d’una espècie humana que, sembla, no es veu amenaçada ni en perill d’extinció: el latin lover. Sí! com cada estiu, es passeja per les nostres pantalles o pancartes publicitàries com si tot el temps del món fos seu. Arriba a una illa paradisíaca on, casualitat?, dues noies, una rossa i una morena, ben emmotllades als efectes de “l’operació biquini” l’esperen i es rendeixen als seus ¿encants?. Ell, es deixa passejar i seduir. Finalment, com tot el que comença, acaba. Malauradament, l’efecte loop de l’anunci ens adverteix que tot seguirà igual. Que el pitjor de l’exclusió no és que ens invisibilitzin, sinó que ens condemnin a formar part d’un magatzem de recursos sempre disponibles, i no en un temps i espai de reserva on esperem el moment de normalitzar la nostra representació.