Fins aquí hem arribat! Ja no en tenim prou de fer sortir a la palestra la incontinència, els ridículs i avorrits comentaris sobre la vestimenta de les polítiques, tot al·legant si s’ajusten al protocol o no. Que la Carme Chacón no es desanimi, perquè encara hi ha més. Ara, anem una mica més enllà i toca parlar de si les peces que una decideix vestir quan juga al tennis, ratllen la obscenitat. I de si una decideix portar-les per, evidentment, provocar les lascives mirades de les persones aficionades a aquest joc. O millor encara, discutim o posem en dubte la innecessària teatralitat dels crits, o millor dit cants de sirena, que les dones tenistes entonen (suposem que els homes se’ls empassen) quan els seus cops de raqueta prodigiosos són capaços de direccionar una pilota a una velocitat i potència que ja voldríem la resta dels humans. Tant d’al·legat i prevenció a una lascívia inexistent, no voldrà dir que mirar les pilotes és avorrit? O és que s’està dient que la fascinació per la potència i la concentració només és atractiva quan són els homes els qui la practiquen?