És ben cert que les notícies que ens arriben de les terres àrabs, quasi sempre estan tintades d’injustícia, tristor, violència, inseguretat…. i més quan aquestes informacions es tradueixen, més sovint del que voldríem, en cos de dona. El mateix succeeix quan aquestes notícies tenen a veure amb la situació d’aquesta població com a comunitat immigrant: que si el vel, que si l’escolarització, que si la integració…. És per això que ens agrada que, finalment, ens arribin notícies positives i de creació vinculades a aquests territoris, i que a més, sigui una dona la que en aquests moments l’abandera. Marjane Satrapi, escriptora i directora de cinema estrena aquests dies Persépolis, pel·lícula basada en el seu còmic homònim, en la que explica, en total sintonia amb la contemporaneïtat de les persones més joves, la paradoxa vital d’una noia que, per ser qui és, es troba en lloc de ningú vagi on vagi. Potser a través de la seva persona i obra, Satrapi serà la punta de l’iceberg de tot un neguit cultural emergent entre les seves compatriotes.