Slide BARCELONA - CASTELLDEFELS - CORNELLÀ DEL LLOBREGAT
ESPLUGUES DE LLOBREGAT - GAVÀ - GIRONA - LLIÇA D’AMUNT - MASNOU
MOLINS DE REI - SANT ADRIÀ DE BESÒS - SANT JOAN DESPÍ
SANT JUST DESVERN - SANTA COLOMA DE GRAMENET
VILAFRANCA DEL PENEDÈS - VILASSAR DE MAR
arquetips / sexisme / bona pràctica / desequilibri representació homes i dones
estereotips / exercicis creatius / invisibilitat del treball històric de les dones
llenguatge / memòria / publicitat / senyalística / tallers / treballs /
solidaritat entre dones / visibilitat del treball històric de les dones
---- Aquest muntatge vol fer visible la precarietat laboral de les dones i posar en evidència que, malgrat que és una realitat coneguda,
molt sovint queda oculta darrere les representacions relatives a la idealització de l’èxit de les dones que trobem als espais públics.
La proposta es basa en seqüències animades d’uns 10 segons que uneixen dues línies d’anunciants protagonitzades per dones.
En segon pla apareixen els anuncis gràfics, mentre que el primer pla l’ocupen anuncis breus amb textos. Ambdós formats, que a priori són diferents,
coexisteixen i apareixen constantment en el nostre dia a dia. Amb aquesta contraposició emergeixen significats nous i suggeridors al voltant
de la falta d’oportunitats laborals, així com sobre les identitats limitades i esbiaixades de les dones exposades públicament.
Descontextualitzar les imatges trobades al carrer ens permet dilatar i reinterpretar els seus imaginaris.
A partir de l’ús repetitiu de descomposició dels plans detalls de les pròpies imatges al principi es genera una sensació de misteri.
Cada obra culmina al final amb un pla general que ens dona més informació respecte la seva ubicació, suport i funcionalitat.

S’ha triat utilitzar la fragmentació com a llenguatge estilístic a cada escena per, d’aquesta manera, establir un símil directe amb les estratègies
de construcció de la sensualitat en els rostres i cossos de les dones, operacions habituals a les narratives clàssiques i encara vigents
a la nostra cultura visual. Centrar l’atenció en l’expressió dels rostres permet al mateix temps trobar possibles patrons, com el del somriure entreobert,
que es repeteix a la majoria de les imatges. Es tracta d’una denúncia sobre la manca d’oportunitats laborals, la desigualtat de classe
i de gènere així com d’una crítica a les ficcions absurdes de les representacions sexistes que situades als centres urbans,
que ocupen bona part de les àrees més transitades. Aquesta creació estableix també una confrontació entre el context de la representació visual
i el de l’autorepresentació textual. Les creacions publicitàries utilitzen el cos femení per vendre serveis que no tenen massa relació
amb l’objecte anunciat (bancs, assegurances de vida, ulleres...). Paral·lelament, les dones de Vilassar es publiciten elles mateixes
a la revista gratuïta del Maresme, La Clau, amb una condició: pagar 0’50 cèntims per paraula. Paradoxalment, el resultat acaba sent igualment
homogeni i impersonal en els dos casos.
Àngela Balsells Aquest espai recull el conjunt d’imatges enregistrades a cada municipi
al llarg de la fase d’exploració del projecte Comunicació i espai públic:
el punt de vista de les dones, realitzat al 2019-2020. Així mateix, inclou
el banc d’imatges Des-memòria del treball de les dones a l’espai públic,
vinculat específicament a la memòria o desmemòria dels treballs de les
dones d’aquests municipis.