El projecte de l’any 2018 ha tingut com a objectiu obrir el debat sobre l’escletxa que detectem entre la realitat del treball de les dones i la seva invisibilitat en el relat històric i comunicacional. El resultat, fruit de dos tallers presencials que van ser enregistrats, ha estat recollit en un material expositiu amb el nom Quina feinada! La (in)visibilitat del treball femení als mitjans de comunicació. En els set apartats que formen l’exposició, s’han agrupat algunes de les experiències de dones dels diferents municipis que formen part de l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació, que posen el focus en la disfunció amb què viuen la seva experiència en l’àmbit del treball i la negació comunicativa generalitzada.
Aquesta disfunció no és, d’altra banda, patrimoni exclusiu dels mitjans. Sobre l’activitat del treball femení hi ha hagut en general poca atenció tant per part de la iniciativa privada com de l’oficial. Costa trobar imatges als arxius familiars i també als arxius generalistes i dels mitjans de comunicació.
Per oferir eines per fer front a aquesta invisibilitat hem construït un espai destinat a rescatar diferents documents que pensem rellevants per subvertir els a prioris que els mitjans han construït sobre les relacions entre les dones i el treball.
Cartells i eslògans, cançons i films, però també alguns exemples sobre com la tradició pictòrica, i també la pràctica artística i visual, s’han ocupat des de diferents perspectives d’aquest tema, tot aconseguint trobar algunes escletxes des de les quals aflora, insòlitament, la visibilitat adequada i necessària.
La pretensió d’aquest espai es posar a l’abast uns materials que puguin ser d’utilitat per acompanyar situacions de reflexió o de debat, de suport i de reconeixement històric per a accions concretes de sensibilització però també la de facilitar eines que puguin donar suport a activitats formatives per als centres educatius.
Des de l’Observatori entenem Quina feinada! La (in)visibilitat del treball femení als mitjans de comunicació com un espai en construcció, obert a noves aportacions personals i d’arxius que us animem a nodrir. Es així mateix una producció clarament deutora del treball de recerca i tractament documental dels grups de dones i institucions que han vetllat per a la conservació de la memòria dels feminismes, com és el cas del Centre de Documentació de Ca la Dona, a qui agraïm des d’aquest espai la seva complicitat i col·laboració.
Deixeu un comentari