…Sense fer-ne esment, com si no anés amb ells; molt poca o quasi cap referència a la situació de les dones davant la crisi que vivim i que ha justificat la majoria dels programes dels partits en aquestes eleccions.

Aquest cop les campanyes comunicatives han visualitzat les candidates que encapçalaven les llistes dels partits però hi ha hagut molt poques referències i hem estat sota mínims en relació a l’atenció específica a aquesta immensa majoria que segueix vivint una situació salarial discriminatòria, perseguint trencar el farragós sostre de vidre que impedeix la seva promoció i reconeixement, que viu una sobrecàrrega de treball i una falta de temps més que evidents, que se les empesca cada dia per a conviure amb més i més responsabilitats.

Això sí, hem vist moltes dones a les imatges que registraven les seus dels partits la nit dels resultats electorals acompanyant en el fracàs i en l’èxit als líders polítics. sobretot en el fracàs. Allà no hi faltaven però tampoc cap referència explícita per part dels comentaristes a aquesta significativa presència, cap valoració sobre el compromís presencial d’aquestes militants, simpatitzants o amigues.

Res a corregir?