L‘Associació Espanyola Contra el Càncer acaba de posar en marxa una campanya dirigida a conscienciar les dones sobre la importància de participar en els programes de detecció precoç del càncer de mama. Aquesta entitat té en la prevenció una de les línies d’actuació prioritàries i destina gran part dels seus esforços a conscienciarnos sobre la importància dels hàbits saludables, l’autoexploració i les revisions mèdiques per evitar i poder tractar a temps aquesta malaltia. Fer-se una mamografia a temps és actualment una de les formes més eficaces de detecció i control i d’aquí que s’organitzin actuacions específiques per difondre-les entre la població femenina.

articleoctubre2007

La campanya que l’any passat va endegar la mateixa AEC va basar la seva presència mediàtica en la imatge d’una mamografia que s’acompanyava de l’eslògan “A través de una mamografía se ve la vida. Hazte una mamografía a partir de los 45/50 y verás todo lo que te queda por vivir”. I en edicions anteriors ens deien que “Prevenir un cáncer de mama empieza por ti”, frase que acompanyava les imatges de diversos personatges femenins que per uns moments canviaven la seva professió per la de metgesses.
Enguany, però, el fet innovador dels missatges de l’AEC és que les dones no en són les protagonistes. Són els homes del seu entorn, representats per tres personatges masculins que simbolitzen marit, fill i nét, els que demanen a les dones que es facin una mamografia.

Quan veiem els tres personatges, despullats de cintura en amunt i aguantant una mamografia que simula una prolongació del seu propi pit, podríem pensar que s’estan posant en la nostra pell, que ens demostren el seu suport en el desagradable tràngol que suposa fer-se aquesta prova i esperar-ne els resultats, però, en qualsevol cas, que ens encoratgen a fer-nos-la.

Fins aquí, tot i el nostre cansament per haver de veure sempre pits com a reclam, ja siguin radiografiats, reals o simulats (perquè el cos masculí no rep el mateix tractament quan es parla del càncer de testicle o de pròstata?), podríem trobar el missatge relativament encertat; però tot canvia en llegir el text triat per acompanyar les imatges, que diu “¿No dices que por mí harías cualquier cosa? Hazte una mamografia”, i, a continuació, “Porque les quieres, recuerda tu cita con la vida”.

Dues frases que només són l’encapçalament de tot un al·legat a favor d’una concepció de les dones lligada a la subordinació masculina. Perquè, intercalades amb altres frases com “gràcies a tu vaig poder anar a Londres malgrat l’oposició del pare” o “em vas fer una disfressa d’ós fantàstica amb un abric de l’avi”, també descobrim que “fer qualsevol cosa” pels altres es tradueix en actes com convertir-se en futbolera perquè aquesta és l’afició del marit, a aprendre anglès per poder parlar amb la nòvia del fill, a deixar de fumar perquè a ell li resulti més fàcil i fins i tot a abandonar la feina que tant li agrada per adaptar-se al trasllat professional del marit.

El fet que aquestes afirmacions es barregin amb d’altres de més inofensives i tendres com les que el personatge nét fa a la seva àvia, capaç de fer mandonguilles de col boníssimes, no és només un lapsus. És la prova que encara perviu un concepte de la feminitat segons el qual, per a les dones, l’amor equival a sacrifici, una suposada tendència innata a la immolació que els publicistes utilitzen amb diversos graus d’intensitat. Perquè, en els espots en què els personatges que serveixen el menjar, renten la roba i netegen, aquests sempre són femenins i també ens remeten a aquest model, encara que de manera més subtil. De tant en tant, però, campanyes com la de l’AECC ens recorden amb força no tan sols que el nostre lloc és el de la servitud, la cura i l’atenció als altres, sinó que també s’encarreguen de recalcar que la nostra manera d’estimar passa per deixar de banda els nostres desigs perquè vivim per satisfer els dels altres.

Equip de redacció.