La publicitat sempre ha mimat els nois, els ha dibuixat com a persones valentes i independents, sempre precedits per l’èxit. Per si això no fos prou, les estratègies publicitàries actuals també fan sinònimes la masculinitat i l’extraordinarietat. Darrerament, trobem que ells són representats com a éssers poc convencionals, i la construcció d’aquesta excepcionalitat s’aconsegueix per contraposició a un entorn normal i corrent que inclou, òbviament, personatges femenins, tots ells, sí, convencionals, i que posen els límits als extraordinaris éssers masculins.